Català 
Español
Français
English- Informació i Consells
- 52211 Visitas
- 18 Comentaris
La corba de cocció de les pastes ceràmiques és un dels temes que generen més preguntes al nostre departament tècnic. Més enllà de la temperatura màxima de cocció (baixa, mitjana o alta), una corba de cocció adequada és fonamental per obtenir un bon resultat, minimitzant els riscos de trencaments i defectes a les peces durant la cocció. A continuació, t’expliquem les fases o intervals principals d'una cocció convencional i les mesures que has de prendre en cadascun.
Fase d'assecat
Rang: 25 – 100 ºC
Després de l'assecatge de les peces en condicions naturals, continuen retenint un cert percentatge d'humitat en equilibri amb l'ambient del taller. Així, és convenient iniciar la cocció amb una fase d'assecatge per eliminar el romanent d'humitat i evitar possibles trencaments durant la fase posterior d'escalfament.
La fase d'assecatge es realitza a 100 ºC i es manté durant un període de temps per permetre evaporar la humitat residual de les peces. El temps d'assecatge dependrà del tipus de pasta, de la mida i gruix de les peces i de les condicions d'assecatge natural prèvies a la cocció. Atès que a 100ºC el forn pràcticament no consumeix, és millor excedir-se en temps que quedar-se curt. Si el forn disposa de registre, cal estar obert per facilitar la sortida de la humitat.
Fase d'escalfament
Rang: 100 – 600 ºC
Un cop finalitzada la fase d'assecatge, s'inicia la fase d'escalfament fins a 600 ºC, normalment a 200 ºC/hora. Un cop aconseguida la temperatura, és convenient mantenir un interval de temps per facilitar la transformació al·lotròpica del quars i l'evaporació de l'aigua estructural dels minerals de l'argila. En cas que el programador del teu forn no permeti fer un manteniment a 600 ºC, programa l'escalfament en aquest interval a 100 ºC/hora. El registre del forn continua obert durant la fase d'escalfament.
Fase de vitrificació
Rang: 600 ºC - T max
Després de finalitzar l'escalfament, tanquem el registre i iniciem la veritable cocció. En aquesta etapa es produeixen la major part de canvis físics i químics que transformen el material argilós en material ceràmic. L'augment de temperatura en aquesta fase sol ser de 150 ºC/hora fins a assolir la temperatura màxima de cocció.
Arribats a la màxima temperatura es recomana realitzar un manteniment o “palier” de 30 minuts per garantir la completa i homogènia cocció de tot el material enfornat.
Fase de refredament
Rang: T max - 100ºC
Després de finalitzar el manteniment a la màxima temperatura, obrim el registre i deixem refredar el forn de manera natural. Es recomana no obrir prematurament la porta del forn fins que no estigui per sota de 100 ºC. D'aquesta manera, ens evitarem possibles trencaments provocats per xoc tèrmic i el quartejat de l'esmalt.
Programa estàndard
Al gràfic es representa la corba de cocció ideal juntament amb un programa estàndard d'un fabricant de forns, basat en 2 rampes simples.
El programa estàndard no inclou la fase d'assecatge, que és molt convenient, com s'ha explicat.
Control de la temperatura
El control de la temperatura al forn és primordial per garantir l’èxit de la fornada. Els forns moderns estan equipats amb sensors i controladors que monitoregen i ajusten la temperatura a la corba de cocció durant tot el cicle, assegurant així una cocció uniforme i repetible.
Davant del dubte, es recomana l'ús de cons piromètrics per verificar la calor real rebuda per les peces a la cocció. La calor depèn de la temperatura del forn, però també del temps a cada interval de temperatura, sobretot a l'interval de màxima temperatura. Els cons piromètrics estan dissenyats per fondre's en funció de la calor rebuda, de manera que comencen reblandint-se i acaben doblegant. La forma final del con ens dona una indicació visual molt precisa de la calor real assolida dins del forn. Solen utilitzar-se 3 cons: el con “guia” que correspon a una temperatura inferior i doblegarà per complet reposant sobre el suport; el con “de cocció”, que correspon a la temperatura desitjada i que doblegarà, i el con “guarda”, que correspon a una temperatura superior i que ha de quedar intacte. Si la fusió dels cons no correspon amb el resultat esperat indica que la calor real que han rebut les peces no ha estat correcta, ja sigui per defecte (el con de cocció ha quedat intacte) o per excés (el con guarda ha doblegat).
Comentaris (18)