Català 
Español
Français
English- Informació i Consells
- 78445 Visitas
- 20 Comentaris
La corba de cocció de les pastes ceràmiques és un dels temes que genera més consultes al nostre departament tècnic. Més enllà de la temperatura final de cocció (baixa, mitjana o alta), el resultat depèn de la calor efectiva rebuda per la peça, determinada tant per la temperatura assolida com pel temps emprat durant la cocció. Per això, una corba de cocció adequada és fonamental per obtenir un bon resultat, minimitzant el risc d'esquerdes i defectes durant el procés.
A continuació, t'expliquem les principals fases d'una cocció convencional i les recomanacions més importants per a cadascuna d'elles.
Fase d'assecat
Interval: 25 – 100 °C
Després de l'assecat natural de les peces, aquestes encara retenen una petita quantitat d'humitat en equilibri amb l'ambient del taller. Per això, és recomanable iniciar la cocció amb una fase d'assecat que permeti eliminar aquesta humitat residual i evitar possibles esquerdes o trencaments durant l'escalfament posterior.
La fase d'assecat es realitza a uns 100 °C, mantenint aquesta temperatura durant el temps necessari per evaporar completament la humitat residual de les peces. La seva durada dependrà del tipus de pasta, de la mida i el gruix de les peces i de les condicions d'assecat prèvies a la cocció. Com que es tracta d'una temperatura baixa, allargar aquesta fase sol tenir un impacte reduït en el consum elèctric en comparació amb els beneficis que aporta. Si el forn disposa d'un registre o d'una xemeneia de ventilació, s'ha de mantenir obert per facilitar l'evacuació del vapor d'aigua.
Fase d'escalfament
Interval: 100 – 600 °C
Un cop finalitzada la fase d'assecat, s'inicia l'escalfament fins a aproximadament 600 °C, habitualment amb una velocitat compresa entre 150 i 200 °C/hora.
Un cop assolida aquesta temperatura, és recomanable fer un breu manteniment per afavorir que la inversió del quars i l'eliminació de l'aigua estructural dels minerals argilosos tinguin lloc de manera més homogènia, reduint les tensions internes de les peces. Si el controlador del forn no permet programar un manteniment a 600 °C, es pot obtenir un efecte similar reduint la velocitat d'escalfament en aquest interval fins a uns 100 °C/hora.
Durant tota aquesta fase convé mantenir obert el registre o la xemeneia del forn per facilitar la sortida dels gasos i del vapor d'aigua.
Fase de vitrificació
Interval: 600 °C – Temperatura final
Un cop finalitzada la fase d'escalfament, tanquem el registre del forn i iniciem la veritable cocció. En aquesta etapa tenen lloc la major part dels canvis físics i químics que transformen el material argilós en un material ceràmic resistent i durador.
La velocitat d'escalfament en aquesta fase se situa habitualment entre 100 i 150 °C/hora. Tot i això, és recomanable reduir lleugerament la velocitat en el tram final de la cocció per afavorir una distribució uniforme de la calor a tota la càrrega del forn.
Un cop assolida la temperatura final de cocció, es recomana fer un manteniment o palier d'uns 30 minuts per assegurar una cocció homogènia de totes les peces. En fornades petites o amb poca càrrega aquest temps es pot reduir, mentre que càrregues més denses poden requerir un manteniment lleugerament superior.
Fase de refredament
Interval: Temperatura final – 100 °C
Un cop finalitzat el manteniment, obrim el registre del forn i deixem que es refredi de manera natural.
Durant el refredament també es produeixen transformacions importants en el material ceràmic, especialment en travessar la inversió del quars. Per aquest motiu, convé evitar refredaments excessivament ràpids.
Es recomana no obrir la porta del forn fins que la temperatura hagi baixat per sota dels 100 °C, evitant així possibles trencaments per xoc tèrmic i reduint el risc de quartejat dels esmalts.
Programa estàndard
Al gràfic es representa una corba de cocció recomanada juntament amb un programa estàndard d'un fabricant de forns, basat en dues rampes d'escalfament i un manteniment final.
Aquest programa estàndard no inclou la fase inicial d'assecat, la incorporació de la qual és molt recomanable, especialment quan les peces presenten un gruix important o no han completat un assecat natural suficient.
Molts forns moderns incorporen programes automàtics de cocció que inclouen diverses rampes d'escalfament i ajusten automàticament la velocitat en el tram final de la cocció per aconseguir una distribució més uniforme de la calor i una major repetibilitat entre fornades.
Control de la temperatura
El control de la temperatura i del temps de manteniment en cada interval és fonamental per garantir l'èxit de la cocció. Els forns moderns incorporen sensors i controladors electrònics capaços de seguir amb gran precisió la corba de cocció programada, aconseguint coccions uniformes i repetibles.
Tot i això, la manera més fiable de comprovar el resultat real d'una cocció continua sent l'ús de cons piromètrics.
La calor efectiva (heatwork) rebuda per les peces depèn tant de la temperatura assolida com del temps durant el qual aquesta es manté, especialment en el tram final de la cocció. Per aquest motiu, dos forns que arribin exactament a la mateixa temperatura final poden produir resultats diferents.
Els cons piromètrics estan dissenyats per deformar-se en funció de la calor efectiva rebuda. Durant la cocció comencen a estovar-se i acaben doblegant-se progressivament. La seva posició final proporciona una indicació visual molt precisa de la calor realment assolida dins del forn.
Habitualment s'utilitzen tres cons: el con guia, corresponent a una cocció lleugerament inferior i que s'ha de doblegar completament fins a recolzar sobre el suport; el con de cocció, corresponent a la cocció desitjada i que s'ha de doblegar aproximadament fins a la posició recomanada pel fabricant; i el con de guarda, corresponent a una cocció superior, que ha de romandre pràcticament sense deformar-se.
Si el comportament dels cons no coincideix amb el resultat esperat, significa que la calor efectiva rebuda per les peces ha estat insuficient o excessiva, independentment de la temperatura indicada pel controlador del forn.
Les equivalències entre els cons piromètrics i les temperatures de cocció publicades per Orton s'estableixen per a diferents velocitats d'escalfament. En ceràmica artística, els programes de cocció utilitzats per la majoria de fabricants de forns, pastes ceràmiques i esmalts corresponen a una velocitat final d'aproximadament 60 °C/hora, que constitueix la referència habitual per interpretar aquestes equivalències.
Comentaris (20)